Benvolgudes i benvolguts:
Jo; sí considero aquest projecte molt necessari.
Ara fa dos anys regalava als amics i la gent que estimava un llibre que m'havia fet entendre coses, el títol: La corrosión del carácter, de Richard Sennet. La tesi principal, fins ara amb el salari se'ns donava, a canvi de la força de treball, una estabilitat que ara ja no tenim. I això ens va fent minvar la salut mental i l'equilibri emocional.
La impúdica trampa que ha fet sotmetre els Estats als Mercats i la cobdícia sense aturador han fet arribar al llindar de pobresa a molta població fins i tot del primer món, i s'ha pres consciència de la finitud del pastís, del final de la festa.
Enguany he tingut la sort de rebre el regal d'un altre llibre extraordinari d'un personatge també fora de l'habitual: Indigneu-vos, Stephane Hessel. Un heroi de la Resistència, que ha sobreviscut a les formes més sofisticades de violència i negació d'identitat, ens crida des dels seus més de noranta anys que no ens resignem a anar perdent drets i identitats.
Entre un i l'altre, un llibre que fa entendre alguna de les diverses causes del desencís i de la indignació creixents: Ejemplaridad pública, de Javier Gomá.
Parafrasejant Gomá:
Sovint com a docents reflexius ens preguntem per la finalitat dels nostres processos d'ensenyament i aprenentatge. Es tracta ara de provocar la inducció d'un ús responsable de la llibertat, completant el procés de socialització sovint remant contra corrent en una ciutadania que vol mantenir els educands en una perpètua adolescència.
Es proposa substituir l'antic concepte d'autoritat (mutada en atrocitat en un àcrata lapsus linguae), aquella que es preten imposar amb coacció, per la persuasió per mitjà de la conducta exemplar, la conducta que fa aprendre gairebé per òsmosi l'hàbit més ajustat a allò que s'espera.
L'exemplaritat pública hauria de ser rellevant especialment en els polítics professionals, alguns dels quals han segrestat la gestió de la cosa pública. Però es tracta d'un imperatiu de tota vida humana, responsabilitat comuna, universalitzable com a fonament d'allò desitjable i irrenunciable.
Jo; sí considero aquest projecte molt necessari.
Ara fa dos anys regalava als amics i la gent que estimava un llibre que m'havia fet entendre coses, el títol: La corrosión del carácter, de Richard Sennet. La tesi principal, fins ara amb el salari se'ns donava, a canvi de la força de treball, una estabilitat que ara ja no tenim. I això ens va fent minvar la salut mental i l'equilibri emocional.
La impúdica trampa que ha fet sotmetre els Estats als Mercats i la cobdícia sense aturador han fet arribar al llindar de pobresa a molta població fins i tot del primer món, i s'ha pres consciència de la finitud del pastís, del final de la festa.
Enguany he tingut la sort de rebre el regal d'un altre llibre extraordinari d'un personatge també fora de l'habitual: Indigneu-vos, Stephane Hessel. Un heroi de la Resistència, que ha sobreviscut a les formes més sofisticades de violència i negació d'identitat, ens crida des dels seus més de noranta anys que no ens resignem a anar perdent drets i identitats.
Entre un i l'altre, un llibre que fa entendre alguna de les diverses causes del desencís i de la indignació creixents: Ejemplaridad pública, de Javier Gomá.
Parafrasejant Gomá:
Sovint com a docents reflexius ens preguntem per la finalitat dels nostres processos d'ensenyament i aprenentatge. Es tracta ara de provocar la inducció d'un ús responsable de la llibertat, completant el procés de socialització sovint remant contra corrent en una ciutadania que vol mantenir els educands en una perpètua adolescència.
Es proposa substituir l'antic concepte d'autoritat (mutada en atrocitat en un àcrata lapsus linguae), aquella que es preten imposar amb coacció, per la persuasió per mitjà de la conducta exemplar, la conducta que fa aprendre gairebé per òsmosi l'hàbit més ajustat a allò que s'espera.
L'exemplaritat pública hauria de ser rellevant especialment en els polítics professionals, alguns dels quals han segrestat la gestió de la cosa pública. Però es tracta d'un imperatiu de tota vida humana, responsabilitat comuna, universalitzable com a fonament d'allò desitjable i irrenunciable.
Convé i diria que fins i tot cal, un espai i temps a la institució escolar (afectada de crisi de confiança, com gairebé totes), per explicitar les connexions entre drets, deures, comportament exemplar, vida en comú, llei i justícia.
Que l'estiu us sigui propici i l'oci ens connecti amb allò profund del nostre negoci.
Com deien els llatins en acabar les epístoles en una fòrmula encara no superada: Cura ut vales. Cuideu-vos tal com mereixeu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.